New Street presenta l’obra recent que l’artista ha elaborat després d’haver estat a Castelló fotografiant la vida urbana, retratant gent anònima que passeja per la ciutat. El seu treball documenta la presència humana en espais públics. Streuli manté una distància davant del retratat sense entrar en el seu espai vital ni en la seua intimitat. La seua acció es limita a mirar a través de la càmera com qui ho fa directament amb els seus propis ulls, sense que el públic siga conscient de la presència de l’artista, que retrata les cares, els gestos, enmig de diversos detalls abstractes que hi ha presents en la mateixa ciutat, i ens ofereix així un reflex de les nostres vides i la nostra societat. Tampoc prepara ni modifica els espais en què treballa, encara que tria espais públics urbans; preferentment carrers o places molt transitades on el moviment de la gent genere múltiples possibilitats. La seua càmera arreplega la diversitat cultural d’una societat globalitzada on les persones retratades apareixen amb els seus diferents vestits: dones amb hijabs, adolescents amb samarretes i vaquers, parlant per telèfon, esperant en un semàfor, fent fotos…
La crítica ha descrit el seu treball com «una extraordinària amalgama de vida pública i privada; cultura de masses i assetjada individualitat; efervescent activitat i soledat, alineació o vulnerabilitat». L’obra de Streuli es converteix en reflex d’un món urbà cada vegada més estandarditzat i globalitzat, influït i modelat pel cinema, la televisió, la publicitat, la moda i els patrons d’estil de vida, en què els rols «espectador i retratat» són plenament intercanviables.
La pràctica de Streuli representa un antídot davant del didactisme. I encara que no podria estar menys ideològicament motivada, no per això és una plataforma artística desproveïda de significat. Ans bé al contrari, Streuli està molt pendent dels matisos del gest humà interpretats i rastrejats dins del marc dels nostres entorns construïts —conformats per nosaltres i que ens conformen— que transmet amb refrescant empatia.
El seu saber eludeix tota pretensiositat, sense sobrecàrrega de motius simbòlics però comprenent unes reflexions sobre l’existència real que posseeixen tota la complexitat que els és aplicable.
La sala de l’EACC apareix empaperada amb fotografies de gran format que es complementen amb la presentació en vídeo de seqüències sincronitzades d’imatges preses per l’artista als carrers de Castelló i de Birmingham. Els retrats d’individus envolten l’espectador i ens fan reflexionar sobre la nostra identitat com a éssers humans.
Amb motiu de l’exposició s’ha editat un llibre d’artista que arreplega la faena feta per Streuli en les dos ciutats, que l’artista ha pres com els seus subjectes. Els centenars d’imatges que conté aquesta publicació són només una fracció d’allò que realment va captar sobre el terreny. Darrere de l’estil relaxat i sense complicacions de Streuli s’amaga una classe de fotografia altament rigorosa. Hi ha en les pàgines d’aquest llibre una composició i edició, tall i seqüenciació molt en sintonia amb la meticulosa preparació i treball de càmera usats. Com que no hi ha manipulació digital de les imatges, el resultat global és tan objectiu com personal.
EACC, C/ Prim, s/n, 12003 Castellón